Per mesurar el temps, esperi que faci sol per dies i obri una finestra. Oblidi-se'n. Un matí la radio del veí l'atronarà. Vostè s'aixecarà, però en comptes de tancar la finestra pensarà que no sap quant porta oberta. Això es repetirà, i al cap de poc sempre que la miri es quedarà parat, pensarà que el mur insalubre de darrere recorda un pati enmig d'un camp, i que aquest camp és un laberint de tàpies. Després s'estirarà al terra. La ràdio del veí és l'eco d'un estadi, vostè parant l'orella a avisos dels avions que són ampliar el metall de la rentadora i els magatzems del port.
diumenge, 27 de juny de 2010
108: Al mateix lloc que un campanar per sometents, però tranquil
Publicat per
ie
a les
18:34
Etiquetes de comentaris: camps, consol instantani i inesperat, els ports bons són de zenc coses vermelles i coses blanques, esperant, plagiant, キセル
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada