La gent mira els mosquits, les gerres, un fluorescent. És el tercer cop que organitzo la verbena que recorda les Places del Sol i el tercer cop que m'hi colo d'estranquis. Em tiro amb tricicle pel carreró del bar secundari. M'enganxo a la paret fins al dintell enorme de darrere. Per l'esquerra dóna a la plaça-piscina que va sobreviure. Per la dreta al pati de la secretària. Sempre se'n va al port, o a l'estació. Hi poso el peu i les rajoles me'l refreden. Entre les plantes un piano andalús. Demà fan el decorat amb el color, la geometria a compàs, els buits i el cel de les Places, i no sé on el munten. Fins ara l'he vingut trobant abans que no es desfés.
dissabte, 20 de març de 2010
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada