Tots els llocs que surten quan somio estan relacionats. Fan aquesta ciutat, sense comptar-hi llocs reals ni llocs que m'hagi inventat, que també s'hi relacionen.
dimecres, 3 de febrer de 2010
103: Hidrociutat
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
9 comentaris:
Ha esmentat el Clot. És vostè gran, sensei.
Imagini's la reverència.
Home, la més o menys noble vila de St. Martí de Provençals és que és l'hòstia en llauna, no té més. Si veu mai un notes histèric mirant els terrats pel carrer Rogent ja sap que sóc jo.
M'ho apunto, que hi pasturo sovint.
Salut!
ves tú, ara els hi has fotut un maldecap de collons als de guguelmaps.
amb tot els mapes estan sobrevalorats: és com follar a pèl. U que te mèrit és orientar-se per la ciutat sense mapa. O més encara, orientar-s'hi correctament amb el mapa d'una altra ciutat.
De fet el mapa li treu la gràcia a anar pel carrer! Si no t'ho diuen no te n'adones que l'Eixample és tot igual.
ps. jo només em vaig perdre a Lletres de la UAB quan hi vaig arribar, i per això vaig marxar. 1 any després i cap al psiquiatra, per això. jo no em perdo. Eh, però la veritat és que quan entres en mode "divagar" no et perds, només et perds quan ja t'has perdut. És com quan penses una cosa i per la manera que la penses ja saps que no pot passar.
ah si!! un cop em vaig perdre i vaig acabar per allà Montjuïc i em vaig trobar perquè em sonava una escala.
De petit vivia en un polígon i els barris em semblaven xungos. No sé per què.
Però em semblaven xungos. Google Earth puta merda fills de puta.
Han aparegut llocs nous al daixonses i d'altres que me n'havia oblidat per allò del mode mig-adormit i després t'aixeques i vas a pixar i dius "me'n recordaré, eh? recorda-te'n."
Postdata: de sobte em va venir al cap que hi havia un funicular que pujava per dins d'una fusió entre cinema i mercat des de Badal fins a Carretera de Sants i estava convençut que l'agafava amb mon pare.
Publica un comentari a l'entrada