Mons pares coneixen un cubà que es diu Giovanni. Ens demana aigua de les tortugues i se la fot pel cap. Estic buscant alguna essència històrica del barri on vivim per reflotar-lo. L'únic enllaç que queda és la filla petita del Giovanni. Obre els portals i fa de cartera.
divendres, 29 de gener de 2010
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
5 comentaris:
Els cubans a Catalunya els passa com als peixos tropicals. Encara que els aclimatis (per a això necessitaries un estanc o un micro-clima), sempre tindran morriña, sobretot les xurris, perquè quan ja estarien percutant nosaltres encara estem calculant les possibles conseqüencies d'un acte de semejante calado. Cuando vas ya han vuelto, vindria a ser
Un cubano anomenat Giovanni només pot ser mafiós o jugador de bitlles... La filla és cartera? No em vull imaginar QUÈ reparteix...
Amb afecte
Amb defecte
Esclar, no està a gust, però segons ell voldria anar a Suïssa... a més té tics monzònics, és el cap d'una selecció de paletes, es dedica a les apostes i es passa el dia entre els diners que deu i les trucades que fa als que li deuen pasta.
La seva filla: la nena aquella de l'anunci d'Ibèria i el seu avi en realitat se'ns en estan fotent de tots nosaltres amb la boleta de neu i la nevereta satànica, que en realitat consagra la tàpia del seu pati i condemna la resta de la humanitat. Doncs aquesta igual, i a més quan parla la doblen, igual que la de l'anunci, i li posen veu de profunda mental. Bé, en realitat no. Però és igual, de fet és que el Giovanni crec que no té fills, però vaig somiar que en tenia.
Publica un comentari a l'entrada