No sé si havien mort algú. Darrere dels arbustos anaven sortint el Woodyallen, el Rajoler i més coneguts. Al final del passeig una escala, una rotonda i muntanyetes. Vaig entrar a l'oficina de la duana: un vestuari. Perquè no m'agafessin m'havia de canviar de roba, jo i la dona del costat. Es van apagar els llums. Em vaig canviar. Vaig pujar a la Renfe.
dissabte, 14 de novembre de 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Continuo sense comprendre, així que seguiré tenint fe.
Salut!
Publica un comentari a l'entrada