Ho han canviat per trams. Baixes una mica cansat i una mica trist, amb el vestit festiu. Li ensenyes a uns nens uns artefactes públics per convertir mòbils en ampolles i rieu. Prens seient sota un arbre vermell. Moltes dents de gent que també riu, estil un gas d'aquàrium. Se sap que aquest barri és indestructible, i per això els edificis són bons per reciclar. Escoltes els sorolls de fons tot estirant-te (la rentadora, un vagó, etcètera.) Robes un llum.
dissabte, 2 d’agost de 2008
81: Neo Geo
Publicat per
ie
a les
6:24
Etiquetes de comentaris: etsav, per catalunya, ryuichi sakamoto, segueixo dient-me igual que abans, una feina mal feta no val res, vermell
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
Gairebé la posta de sol en una foto i txas!, un somriure inesperat et capgira tots els plans i perds el món de vista.
Et trobem a faltar Pagafantes... jo i me iaia...
És que ara estic tot el dia fent plànols i maquetes! Passo més temps a l'ETSAV que a casa, però no abandono... avui he apuntat a la llibreta de torn coses sobre tot a 100s de Miami i la vergonya que em produiria comprar-hi un logotip per la meva empresa, fins al punt que m'empassaria eines mèdiques amb radiòleg davant, i en una habitació blanca amb elements negres i vermells, d'això de la maison de verre i d'allò de le corbusier
sàpiguen també que fa 3 dies que només menjo pollastre, pa i galetes Trias
Agraeixo els teus comentaris i que t'agradin els continguts. Tu ho tens més fàcil ja que a Barcelona aparentment passen més coses, però la selva Bagenca no deixa mai de sorprendre't.
Referent a la teva pregunta ALBAIALEIX dira que tenen una maqueta en CDR i que properament grabaran el disc.
Salut
www.manres.blogspot.com
Publica un comentari a l'entrada