Ho han canviat per trams. Baixes una mica cansat i una mica trist, amb el vestit festiu. Li ensenyes a uns nens uns artefactes públics per convertir mòbils en ampolles i rieu. Prens seient sota un arbre vermell. Moltes dents de gent que també riu, estil un gas d'aquàrium. Se sap que aquest barri és indestructible, i per això els edificis són bons per reciclar. Escoltes els sorolls de fons tot estirant-te (la rentadora, un vagó, etcètera.) Robes un llum.
dissabte, 2 d’agost de 2008
81: Neo Geo
Publicat per
ie
a les
6:24
4
comentaris
Etiquetes de comentaris: etsav, per catalunya, ryuichi sakamoto, segueixo dient-me igual que abans, una feina mal feta no val res, vermell
Subscriure's a:
Missatges (Atom)