78: Les dents amples

Acabo en un carrer de blocs unifamiliars, a no sé ben bé quin satèl·lit. Truco als timbres però no surt ningú. L'únic que hi ha és un cavall grassonet. Dedueixo que ha de ser el de la Laura. Si fos per mi m'hi muntaria a sobre i aniria per places quadrades amb botigues (com un lloc profund d'un videojoc), però el que faig és obrir-li la bústia i mangar el correu.

Ara l'hi haig de portar a la propietària del meu pis.
Agafo el metro. Apunto l'hora perquè va bastant buit i passejar pels vagons mola. Segons busco un rellotge, un tipus en pijama salta en marxa aprofitant que les portes seguien obertes (és que el tren és dels antics.)

No sé si en aquests casos has de parar el tren. Estiro de l'alarma. Amb el temps ve un treballador de TMB i em diu que baixi a la via amb ell, a buscar el del pijama. Caminem pels túnels.