77: En blanc

El gat es torna boig i m'ataca. Aprofito que agafa impuls per tancar-me a l'habitació i intentar dormir, com si a fora cremessin contenidors.

Quan surto, els companys em diuen que no han tingut més remei. Mirant el pati ho comprovo: han llançat el gat per la finestra. No sé què dir. Les seves contradiccions em semblaven molt traumàtiques. Potser havia d'acabar així.

Em fixo en les finestres. Les trobo un poc horteres.

- Què heu fet amb les finestres?
- Ah, hem fet reforma.

M'ensenyen una porta amb el marc de fusta, com tots els marcs nous. M'hi trobo una habitació japonesa a les fosques.

- Que no donava al buit?
- No, és que hem usat el balcó.

Esclar, si té sentit. No són 60 metres. Els marcs d'alumini els han mogut a l'altra punta, que ara sembla un passadís d'institut. Al fons s'hi veu el camp del Foster.