1) Psicològicament, el front marítim queda dividit en rectangles d'aigua, dels quals se'n surt amb cara de periscopi cabronet. Es porta una Vespa groga pel fons i es visiten cinemes. Però la tasca principal és trobar un edifici (se sap més o menys quin.)
2) Un dia s'hi accedeix (tenia trampa entre acreditacions i glitches.) Al tercer pis hi ha una habitació amb meduses i rajoles. Després s'espera a estacions tranquil·les dels Ferrocarrils. En comptes d'anar a la feina, es compra roba. Es torna al 3r pis i es mira per la finestra.
3) Per tant, al mateix moment la ciutat s'ha cremat (com un drap cutre). Les zones noves i els seguidors dels rectangles d'aigua se'n surten, perquè ja eren el reemplaç (un reemplaç crític, que diuen).
4) Es fiquen tots els diaris del dia en una cisterneta enorme. Es munta amb zebra fins a una planura. Es compren discos de música electrònica (i sona a fusta en cilindres.) Tot s'omple d'escales: 0-1, 0-32, munti el vaixell.
dimecres, 5 de març de 2008
69: Desastre
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
11 comentaris:
Jo agafo la clau de sota el sobra de l'alfombra i li donc una vuelta de tuerc...
Després escolto Kraftuerc...
Després Pimpinela, la gitana em diu si le doy pa comé, i això que surt de l'Stradivarius i fuma WinstËn...
Després miro O' Brother i el George Clooney és una mare rossa amb bigoti que arrossega bosses de la compra...
I així podria seguir fins a l'infintilitisminit...
LLard!
LLart!
(home sweet home)
Vuelta de tuerc
Avui he conegut un pagafanta, m'estic beneficiant el seu amor platònic...
Ellos ladran, nosotros encintamos...
Si deixo un altre coment semblaré aquell colega teu, però ell en deixa 8 on fire i cita japonesos...
Yao Ming
Ai no, que és xino
Crec sincerament que ets una patata...
Jarl!
(8)!
O Brother + Kraftwerk
Arare + la moderna
Lletgisme
Precintant lavabos amb fantosos a dintre. Més endavant sortiran o es quedaran allà etc.
Aquest blog passarà a format gràfic perquè si no m'avorreixo.
El lletgisme ha mort per desgast, el pla Verdet és jugar amb els inconscients per inocular poc a poc com un verí a Pau Vallvé, l'autèntic geni en aquesta història... Verdet com a divertimento amb subjugacion diabòliques emperò interessantíssimes sobre la psicologia de massa...
Si en surt airós, deixo de ser iconoclasta...
És veritat, el Verdet és un Stand Alone Complex, diverses persones el segueixen pel seu compte sense relació entre ells i sense que hi hagi res a darrere. Al final hi ha una caiguda col·lectiva del lletgisme i d'aquí en surt el Vallvé amb aspecte triomfal.
Maquiavèlic!
Publica un comentari a l'entrada