dimecres, 27 de febrer de 2008
dilluns, 25 de febrer de 2008
66: Instrucció d'ús 3
Algunes setmanes hi ha massa fanta i aquest blog s'atura. Però això no implica que hagi mort. Subscrigui's al RSS si vol estar al dia de quan torno.
Això si en tingués, de feed.
65: Els millors de la setmana 5
Aquest blog és un embalatge.
60: Tortuga
61: Diagonal
63: Tirant
64: Telèfon
divendres, 22 de febrer de 2008
64: Telèfon
Vostè apareixerà al lavabo, mirant per la finestra. Tindrà els peus a la palangana i es toqui l'extremitat que es toqui notarà blaus que ni li sonen. Per això es quedarà palpant-se les cames amb interrogacions al cap durant 3 quarts, content i pensant en legos que li agraden.
63: Tirant
Estava construint legos tan tranquil i de sobte vaig sentir "tiruriruuu, tiruriruuu". Vaig sortir a buscar soroll per la resta del museu. Després de la 7ena sala anaven apareixent edificis de formigó i contenidors blaus, i a la 9ena ja em plovia a sobre, així que vaig posar-me la caputxa.
Al final estava tot sol en un edifici d'oficines. Esperava rere la mateixa porta d'on venia el "tiruriru" (el meu gran adversari.) Però és que era un gos amb un micròfon!! I em vaig haver d'exiliar igual, amb una moto. La sortida sembla un barri cutre (si no l'heu vist mai.)
dijous, 21 de febrer de 2008
dimarts, 19 de febrer de 2008
59: Carbonell
El que es pot fer per dissoldre professores trauma és dir que semblen "seminaristes enrotllades".
58: Gat contracturat
Dius que el teu pis és mig-nòrdic i semblant a una tortuga. En nom d'una ciutat més neta, et passes hores xiulant a dintre, pensant en paraules com ara "solar" o "windowpane". La població del pis és duplica ocasionalment, i algun amic es muda a prop (o al mateix bloc.) Necessiteu comerç aeri perquè usar el carrer és massa incòmode (s'hi camina com mig-coix, excepte si puges a busos nous per veure els teus amics o anar a barris de perllà.) La primera botiga és al 6è pis, amb l'entrada i tot a la façana. S'omple de merdes d'ocell i gats de plàstic.
Un temps després, tres o quatre es refreden i acaben penjant radiografies en un museu de transparències.
dilluns, 18 de febrer de 2008
57: Registre d'incidències
Per l'emoció d'agafar el bus, mirar pel vidre i baixar a Tamarit-Viladomat, estil pel·lícula.
Omplir de menjar xinès el calaix de detergent de la rentadora
Sortir a pescar els testos dels veïns, amb una canya i etc
Infiltrar-se a TMB per robar les jaquetes dels revisors i muntar-se un armari amb estil
Fer caure una bombona de butà des del 9è pis
Trucar a un telexinès i publicitar productes a la veu que sona mentre demanes pa xinès i rotllets de primavera
Tenir una filla i dir-li Yotsuba, a part de fer-li quatre microcues
Mudar-te transportant els trastos a poc a poc pel metro, de manera que un dia desapareguis de sobte
Construir una torre d'almenys 20 metres al mig del carrer, encara que sigui de cartró
Introduir fantosos dubtant en una botiga de roba interior, aparèixer i demanar unes calcetes amb èmfasi i decisió, marxar com si res
Agafar el tren per exigir en un bar de Girona que et deixin mirar el capítol de Keroro
Fabricar pikmin automàtics amb clips i deixar-los per l'Eixample
Colonitzar un bloc de pisos i organitzar una vila al seu voltant
Disfressar de pop un pot de vidre, ficar-t'hi a dintre, derivar, arribar a un port estrany amb bugaderies i col·leccionistes
Ficar-te en el túnel quan la gent de l'andana et mira
Infiltrar-te entre els turistes
Posar de moda les xeringues com a complement (hi hauria un model blavós i un de verd)
Suplantar un professor al·legant que està malalt, deixar anar un discurs sobre el que es vulgui i marxar cridant "nyiaaoo" quan apareix l'autèntic
Tancar boques amb esparadrap
Quedar-se a dormir a la facultat (fins que t'enxampin, aleshores canvies d'aula)
Clavar canyetes, tubs de peixera i canonades mèdiques a tot el ciment fresc que trobis
dimecres, 13 de febrer de 2008
55: Nobukazu
Dissenyen un mètode per plantar cactus amb el màxim impacte lumínic. Es dirigeix a parcs de ciment i rambles. Els bancs i/o aparadors de les botigues portarien unes lents per photoshopejar-los en temps real.
Un neoyuppie i jo ens adonem que el 70% del barri no durarà 15 anys, així que anem al port a celebrar-ho. Ens colem entre mercaderies merdoses però de colors i acabem escopint quitrà amb algues.
Tots els indicis porten a pensar que els anys 20 seran l'hòstia. Es posa de moda intentar marcar les tendències de la dècada des de l'any 2008. Per exemple, en un determinat carrer s'instal·la un manipulador fet d'ossos i engranatges-ganivet. Inclou diversos jocs hidràulics i té colors vius. En un altre carrer les parets es reemplacen per pantalles o per cambres de vidre amb sistemes de plantes a dintre (blaves, vermelles, cactus.)
Volem muntar un cafè pseudoantic però no hi ha pasta. En comptes d'això, triem mudar-nos. Encara busquem pis.
54: Fora del metro 2
Aquest post no li interessa.
També: avui m'han identificat al metro i als Ferrocarrils.
dilluns, 11 de febrer de 2008
diumenge, 10 de febrer de 2008
52: Interpol
Quan s'emporten els paquets per la mudança, surts al carrer amb les mans a les butxaques i et fiques en un parc. Fots cara d'heroi del baf respiratori. Des de nosequin gratacels llancen una tele (a ningú li importa.) Mires un tio que se'n va per l'aigua amb una cabina de telefèric.
divendres, 8 de febrer de 2008
51: Ràdio Treball 1.1
Avui la il·luminació li agradava més a la càmera i no em fotia "mise en point impossible"s.
50: Llista de funcions per màscares
Perquè els posts commemoratius segueixen sent un rotllo.
Nedar
Ballar
Conduir tigres de plàstic a balcons
Adquirir l'autoritat d'un carter
Veure-ho tot com en un joc de la Megadrive
Tocar la melòdica sense que et peguin
Parlar bé
Saltar més alt
Córrer
Planar per l'àrea del mercat, fins a 15 metres del terra
Canviar d'accent
Poder córrer a 30/h anant a quatre grapes
Veure passadissos i habitacions ocultes
Obrir caixes fortes
Sobreviure a una explosió atòmica
Veure l'interior d'un cotxe negre
Construir una ciutat basada en cançons d'Autechre
Infiltrar-se en un zoològic
Produir explosions
Escopir gas
Imprimir imatges directament des del cervell
Veure colors que no existeixen sense màscara
Entendre les cançons del Tomeu Penya
Suportar el TN
Modificar la cançó del TN
Canviar de sexe
Infiltrar-se al fons de les peixeres de l'aquàrium sense que et vegin gaire, però ficant cara de cabronet ocult interessant si et troben
Poder commutar entre mode borratxo i mode normal
Tindre un eixugacabells a la boca
Fer olor de suavitzant
Adaptar-se a les vies del metro
Perdre la consciència quan comença un viatge i recuperar-la quan acaba
Produir còpies d'un mateix, amb diferents graus d'autonomia
Produir una mena de cançó que tota la gent del voltant sent
Ser un personatge respectat
Aspirar gasos col·locants estil indústria
Ser un insecte
Metamorfosar-se amb crisàlide i tot
Ser conegut per tothom
Ser desconegut per tothom
Destruir ciutats i reconstruir-les bé
Fer que tot sembli un somni totalment bizarre
Poder menjar capses i capses de tallarins orientals davant de personalitats sorpreses del barri, dies i dies, mantenint el pes
Poder menjar en un buffet durant mesos, sense parar mai i mantenint el pes
Poder moure els cabells
Poder fer que els cabells adoptin qualsevol forma
Poder expressar-se amb els cabells
Passar de 2D a 3D
Poder fer un medley d'habitacions: segons surts per una porta arribes a una habitació d'un altre edifici, etcètera
Veure-ho com una animació stop-motion
Veure cada acció delimitada dintre d'una vinyeta
49: La pasma
No em vull ni imaginar com seria un "planeta de mogudes".
De debò, però a qui se li ha acudit.
"Planeta de mogudes".
48: Badalona
Ets en un tren perquè sí. Passes per estacions distribuïdes en pla abstracte, molt noves i molt degradades. Baixes i al costat tens el Superman i el Xaflan. Et diuen de fer un viatge per tornar a Barcelona. Et fa una mica de mandra però tampoc saps dir que no, així que acabes amb 4 tios més en un 3 portes.
- Eh para para, diu nosequí.
Baixeu i us trobeu una rambla-calaix de formigó, tota humida. Ells van a comprar i a tu et recullen els punkis d'un fanzine. Et porten a una mena de saloon per dissimular, i t'expliquen el pla per salvar-te del viatge. En aquestes altures ja t'has adonat que sou a Badalona, i que és una parida fer el viatge o no fer-lo, però tampoc dius que no. Després no saps què passa.
47: Procés de desembuidat
Imagini's una màquina que reomple persones amb interiors envasats al buit. Funciona a pressió.
46: Pisos hèlix 2
En mode volador (l'hèlix vermella), sempre és divertit fer servir bombones de butà d'àncora. Alguns terrats o barris disposen de tubs per recollir-les: segons cauen, se les empassen. Els llogaters s'instal·len un vidre al terra per veure la caiguda en perspectiva. El servei postal ja fa servir el mètode per estalviar-se signatures.
Informació? Truqui a Producció Casanovas.
Carrer Telefèric, 32
089999 Paperets de la Marina
dijous, 7 de febrer de 2008
45: Let's feed the felines 2
Els tigres-bossa de plàstic floten carrer amunt, carrer avall. A la botiga de davant, quatre habituals s'ho miren plastificats rere el vidre (brut i de perruqueria clàssica.)
Les ràdios retro i uns quants podcasts parlen d'una fuita a la fàbrica de Tal. Tot s'inunda de fundes de tigre inconsistents, les potes toves. Cada tigre d'un disseny. Pul·lulen per la gespa de davant els francoblocs i els pijoblocs de 200 pisos. Segons qui es descollona.
La majoria s'enganxen a les màquines de cosir més portàtils, que per la seva mida es poden amagar cabronilment. D'altres es mullen a piscines i vora cargols, després taquen diaris i la gent es queda pensant que s'acaba l'estiu i torna tothom a Barcelona, això i nosequè dels mobles de l'Ikea, vaig a la cafeteria, un got llarg de colacao.
En aquest punt, al número 2 del carrer St. Domènec de Sta. Caterina una banda de lladres de St. Antoni atraquen la caixa forta rovellada amb què un català boig (mon pare) havia muntat una imitació de banc. De pas els hi agafa l'obsessió de fer-se passar per italians.
P.S.: Dels tigres n'hi ha ben pocs que siguin color tigre, o de ratlles de tigre, o amb pinta de tigre de circ o de zoològic. Ho dic perquè no em cap a les etiquetes.
dimecres, 6 de febrer de 2008
42: La pasta
Ara em dedico a fer fotos als lavabos de senyores perquè sí, perquè puc i perquè hi havia gent a dintre.
dimarts, 5 de febrer de 2008
41: El més trist
Me'n penedeixo totalment d'haver dissuadit una dona de comprar els raviolis de l'alcampo. Fora bromes, em fa molta llàstima. Va ser l'any passat.
dilluns, 4 de febrer de 2008
40: One must fall
Arribes a una zona notòria per un cementiri i un zoològic. Entres al zoològic i com que t'agrada colar-te en llocs com per exemple festes d'empresa i parkings, acabes al dors d'una balena.
Et porta per un carrer d'aigua quadriculat entre parets i institucions. T'asseus una mica nerviós per si no saps com tornar. Això i que les balenes són enormes i rellisquen. Et preguntes si caure des d'una balena és prou per esclafar-se.
Quan s'encenen els fanals, el supositori i els focus pels avions, arribes a la central elèctrica que sempre has vist des del teu pis. És una massa de reixes blaves en 3D.
Després de l'entrada tens turbines. Funcionen però no hi ha ni gent ni soroll. Puges en un ascensor vagament retro que hi ha al fons. A partir de la 7ena planta cada cop hi ha més artefactes estranyíssims.
Acabes a l'àtic, mirant barris o el mar amb un vent tebi. Fiques cara heroica perquè vas sobre un cotxet de ferralla (i un vehicle sempre dóna heroïcitat.)
38: Himne mercantil
Al barri de Farmàcies, cada x és el dia del comerç. Tot el barri puja en un vaixell amb pinta de bloc de pisos, portant plantes a la mà. Quan es va fent de nit, les llencen a l'aigua. La part verda s'enfonsa i només queden colors (sobretot blau i vermell.) Després tothom se'n torna a casa i l'altaveu aixeca els mariners a les 6:30 (en realitat són gent de riu.)
L'altaveu no és un altaveu sinó un tipus amb un altaveu vermell que li toca prendre la fresca, mirar carrers buits i anar pels terrats. És molt reconegut.
Teòricament les tradicions del barri se centren al voltant del comerç, el reciclatge i el canvi. Per això el dia següent hi ha concursos sobre què fer amb les flors del riu. Les cases es queden buides, perquè la gent recicla o s'ho ven tot. Hi ha una carrera per tornar-les a omplir al més ràpid possible.
A Producció Casanovas continuem amb la tradició. Sisplau estavelli el seu cotxe davant de la botiga central. El mateix Casanovas l'atendrà rere un taulell brut i li vendrà 4 artefactes pneumàtics amb peces transparents, dissenyats per l'oncle inspirat que va plantar una fàbrica. Cada matí, els mariners de riu ens porten les peces des de Sta. Mireia, a l'altra riba.
Producció Casanovas, Carrer Telefèric, 32.
93 458 32 00
Paperets de la Marina
diumenge, 3 de febrer de 2008
37: Els millors de la setmana 2
Perquè justificar el sosisme d'una setmana és un rotllo.
27: Pisos hèlix
29: Ho comprenc de moment però no torni 2
30: Fora del metro
31: Arquitectura per lampistes 4
36: L'orbital 3
divendres, 1 de febrer de 2008
34: Sorli Discau
Al súper, un cabró de 2 mil·límetres em va fotre una tele a la cara. El primer pla del negre inspirat el tinc gravat al cap, com quan sents un tio dient "que hardcore" pel carrer. T'agafa el mateix atac de descollonament i semiràbia, així que vaig esmaixar la tele contra papereres amb cendrer, però era indestructible i les papereres es van esclafar sota el pes del primer pla del negre, que ara deia "HA!". Vaig convertir un paquet de detergent en un canó de bosses de plàstic i vaig disparar indiscriminadament a iaies o caixers. Després vaig pagar. Em vaig presentar amb la tele al metge. "Sóc un home baix en gravetat!", que cridava vora el sostre.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)