dissabte, 6 de març de 2010

104: Sometent de les notícies

La ciutat vella té edifici típic: una paret blanca i bruta amb persianes. Alguns els han intervingut. Porten passatges, o forats a patis, o escales que van a una acròpoli tancada rere l'església d'una plaça. Una d'aquestes parets es plega. Quan et gires veus que et tapava unes tàpies en zigzag. A darrere, l'horitzó. Després arribes a una microplaça amb una casa-tàpia. Mentre mires si hi ha camps o temples a darrere, dos amos d'un bar parlen per una finestra quadrada. Et fa por colar-te en la vida privada del barri, així que fuges i et trobes una cruïlla de camins descosida. La presideix una fleca amb un rellotge. A l'encreuament, una dona amb una bicicleta i un comerciant esperen. Passa algun cotxe: de la muntanya, o de les xemeneies.

14 comentaris:

Red Pèrill ha dit...

Necessites urgentment un il.lustrador

Mr Towers ha dit...

i una nòvia o aixís...


:)

ie wataridori ha dit...

Una nòvia il·lustradora fan de Dinosaur Jr, la música del C64 i la cançó inspirada del Red Pèrill que ha tornat a sortir!!

ie wataridori ha dit...

(o aixís)

Encara que la cançó inspirada del Red Pèrill no era aquesta! Mr Towers! Quina cançó del Red Pèrill vas ficar aquell cop que no saps quin cop és! Era una que no era arrastrada, sinó inspirada com quan t'estires a terra sota la taula i penses en mogudes pròpies després de 3 fantatòniques amb vodka (que si ho voleu saber, és el que vaig fer el primer cop que em vaig emborratxar, ficar-me sota la taula a pensar amb cara d'inspirat.)

Red Pèrill ha dit...

Buscala aqui (la 4, la 6 o la 8)

http://www.myspace.com/redperill

Mr Towers ha dit...

¿el russian luscious?

la que si és una cara inspirada no és la de la primera borratxera sinó la de la primer ressaca, puix que és en la penitència on rau el vertader coneixement del pecat.

Mr Towers ha dit...

BTW ¿vols dir que no era C84? aveiam que em sembla que t'han estafat 20 anys...

Mr Towers ha dit...

nxt, 22. Concretament 22: C86.

ie wataridori ha dit...

La 8, és la 8!

El cassette '86 mola però em referia al Commodore! Però el C86 també estaria bé que li molés, encara que un cop vaig conèixer una tia que només escoltava indie anglífic i era una pagafantes i no em tirava la canya i jo a ella tampoc i tots dos volíem i ella anava plorant pels racons. Xapussa recordable.

Mr Towers ha dit...

Oh! el commodore! mític. encara corre per ca mons pares, pobret.

A mi el C86 em semblava massa punk (descompta els McCarty i els Wedding Present) (buenu, i els Pastels i Primal Scream i aquella de "Firestation Towers" jiji). Havent-hi canyes pel mig, si a les set de la matinada s'ha de baixar el llistó fins a ras de terra pos es baixa i ja està. Serà que no s'han tararejat poques orejes-de-van-gogs ni ballat sevillanes...

ie wataridori ha dit...

Sí, sí, la merda és que les 7 de la matinada van durar com per sempre i alla avorrits escoltant McCarthy (i Stereolab)

ie wataridori ha dit...

vaja, que més aviat semblava Derribos Arias i allò dels 3 metros que hay entre los dos, puta merda hòstia ja

ie wataridori ha dit...

ara que ho penso més que una xapussa recordable és més aviat una pel·lícula (en el sentit de "i vaig acabar amb una pel·lííícuuulaaaa..." i opcionalment s'hi pot afegir "una pel·lícula que bfffffff".)

ie wataridori ha dit...

i on dic per sempre dic com 1 any